El noi amb qui em vaig fer el primer petó...

Es diu Max, era un any més petit que jo, bielorús i superdotat (estic parlant de Coeficient Intel·lectual, eh?!). Encara guardo un sobre amb els poemes que em va escriure, els regals i els bitllets bielorussos. Em cantava cançons, em regalava roses i préssecs madurs napolitans.
No m'agradava gaire, però va ser tan insistent que al final em vaig deixar entabanar (!).
Les últimes notícies que tinc d'ell és que es va casar fa un parell o tres d'anys. Tinc la foto del casament i tot (molt kitsch!!). Em pregunto com li van les coses ara... De vegades es fa estrany de pensar que deixem de saber què nés de moltes persones que han estat clau per alguna cosa o una altra en les nostres vides (en aquest cas no n'hi ha per tant però, al cap i a la fi, és qui es va endur la virginitat dels meus llavis).