
Em pregunto, però, si em pagaran un plus pel risc que em suposa ser susceptible de ser víctima del vòmit -o, com diem a casa, de la rojada- de Cola Cao amb galetes Maria que he presenciat només d'arribar a una escola, o dels mocs que penjaven del nas d'una nena -bastant més verds del que estic acostumada. No ho crec pas.
Tot i les tonteries que acabo de dir i que la meva feina no és tan apassionant com la d'un reporter de guerra, he d'admetre que ha estat una experiència xula i que miraré d'escollir les fotos i escriure el reportatge amb carinyo. Tinc la certesa que els nens que m'han conegut avui guardaran la pàgina del diari en què surten com un tresor i durant anys. I estaré orgullosa de ser-ne jo l'autora!
Foto: el grup dels petits del casal de les Escolàpies fent el taller de titelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada