Ens coneixem poc, però admeto que el teu mail, tot i ser breu, em va sorprendre i emocionar. De vegades em pregunto si, sent tant xafarder i observador com crec que ets, visites alguna vegada aquest bloc. Si és que sí, et faig el meu petit homenatge. I, si no, també...
Tens raó, de vegades la soledat -que no la solitud- és una cosa que no sempre sabem disfrutar i que és important per conèixer-se un mateix.
Una abraçada amb gust de fudge i de tè amb llimona. I ja saps que estàs convidat: el Morrissey vindrà per aquí! Si no, estalvia't el bitllet d'en Ryan i ja et faré de guia en un altre moment, I promise.
Àudio: The boy with the thorn in his side, The Smiths
8 comentaris:
Quan ve en Morrisey? On es poden comoprar les entrades?
Perdona que pregunti abans per ell que per tu però és que la possibilitat de visitar-te i veure'l i així matar dos ocellots d'un tret em desordena l'ordre de prelació.
Vaja, vaja! Te pillé! :-) Bé, pel que veig no ve a Londres, però sí que va per Nottingham i Manchester i cap al desembre... Voilà l'enllaç... (Espero que et funcionin): http://www.ticketmaster.co.uk/artist/770791?tm_link=tm_music_g6&hot_ticket_brand=music
P. D. Saps, aquest matí quan he pujat al metro, ple a rebentar, m'he hagut d'estar dreta al costat d'un tio que llegia el diari i portava els cascos posats... He parat atenció i, com que per sort el metro va com el cul i s'està mil anys parat, he sentit que era el Morrissey, qui cantava... No he pogut evitar somriure i pensar que potser tens raó quan em dius que el Morrissey m'acompanya... Llàstima que sigui gai...
m'encantaria que fos per a mi l'homenatge
un petó
so sorry
era jo el d'abans
Gràcies, miqui! Quina rapidesa! ja te'n faré un un dia d'aquests..., te'l mereixes! Cuida't i merci pel post...
AMAZING!!!!Miqui Puig escribint al teu blog??? Després no em vinguis amb el: " a tu t'escriuen coses maques al teu blog...en canvi a mi...snif snif...."
Ja veus que les teves queixes no tenien fonament, petita deboradora de "bagels"...
Un petó
Òscar
haha... Mola, eh? L'únic que em preocupa és que llegeixi els comentaris aquells en què deia que l'home de les patilles de plata era bastant més atractiu i amb uns quilos menys que no pas ell... uiuiuiuiuiui! la veritat és que és un tio guai...
Gràcies pel comment, Òscar!
Un petó,
Àngels
Publica un comentari a l'entrada