
Sí, són jelly beans, però és que no sé com es diuen els óssos de goma!
Sí, sóc una dolenta..., perquè mentre la Nadia estén les seves xixes pel sofà i crida si el Madrid perd -és madridista, com no- mentre endrapa un ós de goma rere l'altre, jo agafo els drapans i em fugo sense fer soroll, per no haver de donar explicacions. I llavors es pensa que dormo des de les 9.30... I li diu a la Chiara que sisplau vigili de no fer soroll que jo ja fa estona que estic dormint i estic molt cansada. Ja sé que no és ser gaire transgressor, però té el seu punt d'emoció!
P. D. Carmen i Salvador! No li digueu res a la mare!
Cançó: Nowhere to run, versió de la B.S.O. dels Commitments
2 comentaris:
hottia...
del que m'he d'assabentar cagun la pell...
àNGELS, VIGILA NO ET COMENCI A INVESTIGAR SCOTLAND YARD AMB LES TEVES TRANSGRESSIONS A LA VIDA PLÀCIDA EN COMPANYIA...JEJEJE
PETONS DE GOMA!
Publica un comentari a l'entrada