
Marxo amb un amic meu. Passegem del bracet mentre tanco els ulls per eludir les partícules que s'enlairen amb les ràfagues de vent. Anem al carrer Xuclà i el convido a un suís a la Granja Viader. Hi ha una muntanya de nata fresca i ben espessa, deliciosa. M'encanta aquest lloc: veure els retalls de diari antic, les imatges de la granja original, que és a Cardedeu -on vaig treballar, per cert-, i el mostrador ple de mató, nata, formatges, embotits, flams i iogurts. La llum groga, les taules de marbre i els cambrers que, vestits de blanc, semblen espectres que carreguen tasses i melindros amunt i avall.
M'alegro molt de veure el meu amic. Està guapo, li acaricio la mà i li recordo com l'estimo.
Quan ja sóc al tren, envio un sms al Marc, un amic d'ambientals mallorquí i molt maco, per si encara té alguna habitació lliure a casa seva.
2 comentaris:
qui és aquest amic (amic?) tan important per tu? no té nom?
Per què cal revelar-lo?
Publica un comentari a l'entrada