dimecres, de febrer 28, 2007
Tallar-se les venes, fer-se l'harakiri o fartar-se de barbitúrics
Després d'una hora corregint el butlletí de la meva associació -canviant titulars, destacats i corregint faltes de taquigrafia i d'ortografia- se m'ha penjat l'ordinador. Portava més de la meitat revisada. Però no ho havia gravat: estava treballant amb el Publisher i no sé per què no podia anar gravant els canvis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Buff això sí que fa rabia...
I bueno... quien pudiera ir montado en una bromptom... jo finalment vaig decisitir... però que cares, ara vaig la mar de feliç amb una bici plegable marca no t'hi fixis, que em van regalar, cap a la feina... Però bé, cada cop que vig algú amb una brompton me'l quedo mirarnt força estona i morint-me d'enveja!
Per cert... que bonica la cançò del trailer de la peli que recomenaves... veig que la canta el gran beck (amb homenatge fa unes setmanes enreres en el meu fotolog) i que gran part del soundtrack va a càrreg de Jon Brion... m'agrada molt! Crec que la posaré en el llistat de pelis pendents a veure! aixx cada dia és més extensa
Apa bona nit!
Jo perquè no visc a Barcelona i no la podria aprofitar gaire..., però si me n'hi vaig a viure i és viable fer-la servir, m'encantaria tenir-ne una -si és Brompton i vermella, millor que millor. M'encantaria saber com desplegar-la en 5 segons i pujar-hi com fan molts: com si fos un monopatí; un peu en un pedal, i l'altre remant.
No conec Jon Brion... La meva cultura en bandes sonores es limita a l'Ennio Morricone, John Williams i el Boyle. Però gràcies per citar-me'l! En buscaré info.
Bona nit!
Àngels
Publica un comentari a l'entrada