I acostumada als rajos de sol, la manca de preocupacions, la sorra entre els dits dels peus, les sandàlies i l'orxata, aquest canvi de temps em fa estar trista.
Cançó: Mysteries, de Beth Gibbons & Rustin' Man
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Per què estàs trista?
què et falta?
T'estima tothom a qui estimes. MArxes a London. Encara ets jove (o no;) ).
Un somriure si us plau.
No siguis gili! :-)
Veus? Ja he somrigut
Publica un comentari a l'entrada