'La double vie de Véronique', de Krzystof Kieslowski
Dimecres 29. En un mateix dia, i per ordre cronològic, la Chiara va marxar de casa (per incompatibilitats amb la Nadia), el Nikos i jo ens vam adonar que allò que teníem -fos el que fos- no portava enlloc. Poca estona després, quan ja era a casa, em van dir que el meu avi havia mort.
Cançó: Barcelona, del Rufus Wainwright. Perquè la vaig tenir al cap mentre anava en taxi cap a Victoria per agafar el Gatwick Express i als timpans mentre viatjava hores després en cotxe cap a Múrcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada