Nit de reis

M'encanta la nit de Reis, i m'agrada veure que encara que ja som grandets, frisem per donar els regals quan amb prou feines ens hem acabat les postres.
Ahir va ser un dia estrany i una mica convuls. Per sort, va tenir coses bones: sembla que s'endeguen nous projectes per a l'any que comença... Un, en el meu Col·legi professional i que em molaria molt. L'altre, amb un amic tant hedonista com jo. No sé si finalment aniran endavant o, si em passarà com moltes vegades: vull fer massa coses i al final no puc fer res... Però si més no, m'alegra saber que hi són.
A la nit, em va reconfortar retrobar una mà -immensa, per cert- que va ser capaç d'escalfar les meves, sempre tan gelades (gràcies...).
M'he llevat i no hi havia ningú a casa, només el sol que entrava per la finestra i un paquet a sobre de la cadira que hi ha a l'entrada. Era un paquet immens i per a mi, i venia d'Alemanya! Era dels meus amics Tobias i Yvonne. L'he obert. Entre desenes de boles de paper de diari s'hi amagaven 3 bossetes de galetes de Nadal alemanyes (casolanes, bien sûr!!!), una felicitació i un calendari fet amb fotografies del nostre viatge a Grècia. M'ha encantat i m'ha emocionat, i m'ha fet adonar de com en són de generosos..., i que jo, de vegades per la mandra i d'altres per la falta de temps, no els cuido tant com ells a mi... Suposo, però, que mai és tard per fer-ho! Avui ja pensaré què els puc fer...
Ara no tinc la càmera a casa, però quan la tingui, faré una foto i la penjaré aquí.
Per cert, ara que hi penso, he tingut un somni ben estrany... He somiat amb pronoms febles!?