Benjamin Biolay. Pel seu nas respingon, els llavis carnosos i la mirada caiguda. Per aquesta cara tant de francès que té. Per la veu, tan sensual, i per les lletres que escriu. Crec, però, que difícilment una tia com jo podria arribar a competir amb la Chiara Mastroianni -la seva parella- en qüestió d'homes... Per a aquells que no el conegueu, val la pena que escolteu cançons com
Les lendemains qui chantent o
Nuits blanches.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada