Si volgués, del menú podria escollir els préssecs en almíbar farcits de ceba, tonyina i maionesa i, de segon, uns musclos amb patates fregides; de postres, uns bombons de xocolata belga. També podria decantar-me per una moussaka o un pastitsio regats amb ouzo o retsina, i acabar amb un bon baklava. O guardar un foradet al meu estómac per unes baked beans o un fish and chips que podria fer baixar coll avall amb una lager beer. Malauradament, prefereixo el pa amb tomàquet i una bona botifarra. Llàstima que de vegades causin indigestió.
3 comentaris:
És el pitjor pa amb tomàquet que he vist mai (el de la foto)!
Igualment, el que faig jo (esbandint l'oli i la sal amb el dit) juntament amb embotit del bo és un dels millors sopars que conec.
Sí, la ronyeta de la teva falange del dit índex li dóna un regustet d'allò més bo. Ho admeto. I tu, Dani, cambias de idea?
Deunido com van les puntyalades per aquestes terres...
M'ha encantat la frase: llàstima que a vegades (les butifarres) causin indigestió...brillant!
Petons pels 2!
ÒScar
Publica un comentari a l'entrada