dimarts, de juny 24, 2008

Amb el trico trico trico, amb el trico trico trà

Sempre m'han agradat les manualitats, i de ben petita tricotrava i tricotava amb una llana vermella i un ganxet que m'havien portat per reis. En teixia trossos, i els desfeia i tornava a fer, sigui pels bunyols o perquè me'n fartava. Ara, gairebé vint anys després, he reprès aquesta afició: és el millor per ocupar el cap, les mans i, de pas, crear alguna cosa. Tot va venir arran de la descoberta del bloc d'una botiga súper moderna (Duduá) on feien cursets de ganxet i altres labors amb un aire més modern. M'hi vaig apuntar, no hi perdia gran cosa -bé, 45 euros-.
Vaig córrer a la primera cita. Per variar, feia tard. Era un quart de set de la tarda i, al pis de dalt, una noia i un noi amb mustatxu seien, en silenci, amb un ganxet i un fil de llana entre els dits.
- Només som nosaltres? -vaig dir.
Ningú va respondre. Vaig mirar el tio del bigoti. Era extravagant. Portava una jaqueta blau elèctric i una camisa una mica descordada. Del coll en penjava una mini planxa antiga. "Collons, quins frikis s'apunten a cursos d'aquests", vaig pensar. I, tot seguit, mentre treia el ganxet i la llana vermella que acabava de comprar, ell va començar a parlar, amb un to amanerat i un accent estrany, i es va presentar com a Aviv, el nostre professor de ganxxxet freestyle israelià i okupa. Tot seguit, ens va preguntar si havíem fet mai ganxet. "Sí, quan era petita, però ja no en recordo res", vaig dir. "Bueno, pues os voy a enseñar el punto bajo", va començar. I amb el trico trico trico, i amb el trico tricotrà. Punt de cadeneta i punt baix; el punt per ampliar, el punt per estrènyer. I l'Aviv que, de tant en tant, es reclinava enrere amb la mirada perduda i parava l'orella per escoltar la conversa de l'Alícia, la propietària de Duduá, amb una noia que acabava d'entrar.
A mesura que vam anar parlant, vaig pensar que l'Aviv era digne de ser el protagonista d'un perfil, un mini reportatge. Veig que se'm va avançar algú. Senyores i senyors, us presento el personatge el dia, l'Aviv.

dimarts, de juny 10, 2008