dimarts, d’octubre 30, 2007
L'amour..., c'est ça
El Gigi és a la Xina; la Lou, al Marroc. El Gigi i la Lou es troben a faltar. Fa pocs mesos que es coneixen, però s'agraden i no es volen perdre l'un a l'altre. Fa poc més d'un mes que no es veuen, i Gigi vol presentar-se per sorpresa a casa d'ella, a Tànger. Però i si ella no hi és, quan arribi -un dia entre setmana, a les 11 de la nit? Com assegurar-se'n sense que ella arribi a sospitar de res?
Gigi s'inventa que el seu amic Jose anirà uns dies al Marroc. Li ho diu a la seva estimada i ella s'ofereix a acollir-lo. Gigi crea una adreça de correu electrònic fictícia pel seu amic Jose, a través de la qual es posa en contacte amb la Lou: li demana l'adreça, li diu quan vindrà, i ella estarà pendent de la seva arribada. Si tot va bé, aquell dia i hora, quan la Lou senti el timbre de la porta i l'obri, esperarà veure la cara desconeguda del Jose. Una cara que a curt termini no arribarà a conèixer, ja que es trobarà, de cara i sense esperar-s'ho, al Gigi. És guai, no?
Gigi s'inventa que el seu amic Jose anirà uns dies al Marroc. Li ho diu a la seva estimada i ella s'ofereix a acollir-lo. Gigi crea una adreça de correu electrònic fictícia pel seu amic Jose, a través de la qual es posa en contacte amb la Lou: li demana l'adreça, li diu quan vindrà, i ella estarà pendent de la seva arribada. Si tot va bé, aquell dia i hora, quan la Lou senti el timbre de la porta i l'obri, esperarà veure la cara desconeguda del Jose. Una cara que a curt termini no arribarà a conèixer, ja que es trobarà, de cara i sense esperar-s'ho, al Gigi. És guai, no?
dilluns, d’octubre 29, 2007
Dior
He cridat l'ascensor, he tancat amb pany i clau i he baixat fins a sortir al carrer. Comte Borrell avall, m'he creuat una noia que passejava dos gossets. A la mà dreta hi duia les corretges dels cans; a l'esquerra, una bosseta molt petita de paper blanc amb dues nanses de cordill negre. Al mig, quatre lletres de tipografia romana: Dior. Un emboltori de luxe que fa quatre dies deuria contenir un mocador de seda de 200 euros, o uns guants de pell d'estrús del mateix preu, ara estava condemnat a contenir els excrements dels dos gossets. Quina ironia...
divendres, d’octubre 26, 2007
Un estudi analitza les obligacions solars d’arreu del món de forma exhaustiva
ÀNGELS CODINA - Per primer cop, un document ofereix una anàlisi global de l’estructura de les obligacions solars i proposa bones pràctiques. Es tracta de Best practice regulations for solar thermal, un estudi produït en el marc del projecte Key issues for Renewable Heat in Europe (K4RES-H), i en el què ha participat l’Agència d’Energia de Barcelona. El K4RES-H és cofinançat pel programa Intelligent Energy Europe de la Comissió Europea i l’ha coordinat l’European Solar Thermal Industry Federation (ESTIF).
L’estudi inclou un breu repàs històric i destaca els beneficis i despeses de les obligacions solars, a més d’unes pautes per a tècnics i polítics per a la seva implantació; també s’hi fa una anàlisi exhaustiva de les mesures necessàries per garantir la qualitat de la instal•lació. A l’annex es recullen bones pràctiques com les de Barcelona, Espanya, Alemanya o Itàlia.
Repàs històric
Tal com s’explica a Best practice regulations for solar thermal, la primera obligació solar de la història es va fer l’any 1980 a Israel, arran de la preocupació per la seguretat en el subministrament energètic i en plena ressaca de la crisi del petroli. Tot i l’èxit, no va ser fins 20 anys després que es va aprovar una altra normativa d’aquest tipus, en aquest cas a Barcelona. Es tractava de la primera ordenança solar que s’adoptava arreu.
Fins llavors, només la ciutat de Berlín havia fet un intent a principis dels anys 80, però l’esborrany que se’n va fer no va arribar mai a aprovar-se degut a canvis en el govern i a l’oposició del sector local de la construcció.
Les dècades dels 80 i 90 van estar marcades pel decreixement de l’energia i la manca de reacció política davant de l’evidència –cada cop més clara- del canvi climàtic.
Els avantatges
Després de tots aquests anys, però, la tendència és cada cop més positiva. Els beneficis de l’energia solar són clars: no només permet preparar de forma gradual els països i les regions per l’escassetat de combustibles fòssils, sinó que crea economies d’escala que beneficien, també, el mercat voluntari en els edificis que no estan subjectes a la normativa.
Ara bé, les obligacions solars comporten un canvi en el mercat solar tèrmic: en el marc d’una obligació d’aquest tipus, cal preveure mesures per garantir la qualitat dels productes, la instal•lació i el manteniment, a més d’un règim clar d’inspecció i sanció. Si no és així, el rendiment solar pot arribar a ser més baix i afectar l’acceptació de la regulació i, possiblement, de l’energia solar en general.
Les obligacions solars a Europa i al món
En l’actualitat, la Comissió Europea està preparant la proposta per una nova directiva que cobrirà totes les energies renovables. Per primer cop, aquesta directiva afectarà el sector de la climatització. Encara no se sap quines mesures específiques s’inclouran a la proposta, que caldrà que adopti a posteriori el Consell Europeu i el Parlament.
Fora d’Europa, la idea de les obligacions solars o per calefacció renovable està guanyant terreny. Ara per ara, s’està plantejant la possibilitat d’implantar obligacions solars a l’Àrea Metropolitana de Tòquio –on viuen 35 milions de persones- i a Mines Gerais, el segon estat federal més poblat del Brasil.
Per la seva part, alguns estats federals australians han promulgat normatives que podrien fer que la solar tèrmica fos una de les opcions favorites per satisfer els estàndards d’eficiència; i la Xina també s’està plantejant la possibilitat d’introduir una normativa solar.
L’estudi inclou un breu repàs històric i destaca els beneficis i despeses de les obligacions solars, a més d’unes pautes per a tècnics i polítics per a la seva implantació; també s’hi fa una anàlisi exhaustiva de les mesures necessàries per garantir la qualitat de la instal•lació. A l’annex es recullen bones pràctiques com les de Barcelona, Espanya, Alemanya o Itàlia.
Repàs històric
Tal com s’explica a Best practice regulations for solar thermal, la primera obligació solar de la història es va fer l’any 1980 a Israel, arran de la preocupació per la seguretat en el subministrament energètic i en plena ressaca de la crisi del petroli. Tot i l’èxit, no va ser fins 20 anys després que es va aprovar una altra normativa d’aquest tipus, en aquest cas a Barcelona. Es tractava de la primera ordenança solar que s’adoptava arreu.
Fins llavors, només la ciutat de Berlín havia fet un intent a principis dels anys 80, però l’esborrany que se’n va fer no va arribar mai a aprovar-se degut a canvis en el govern i a l’oposició del sector local de la construcció.
Les dècades dels 80 i 90 van estar marcades pel decreixement de l’energia i la manca de reacció política davant de l’evidència –cada cop més clara- del canvi climàtic.
Els avantatges
Després de tots aquests anys, però, la tendència és cada cop més positiva. Els beneficis de l’energia solar són clars: no només permet preparar de forma gradual els països i les regions per l’escassetat de combustibles fòssils, sinó que crea economies d’escala que beneficien, també, el mercat voluntari en els edificis que no estan subjectes a la normativa.
Ara bé, les obligacions solars comporten un canvi en el mercat solar tèrmic: en el marc d’una obligació d’aquest tipus, cal preveure mesures per garantir la qualitat dels productes, la instal•lació i el manteniment, a més d’un règim clar d’inspecció i sanció. Si no és així, el rendiment solar pot arribar a ser més baix i afectar l’acceptació de la regulació i, possiblement, de l’energia solar en general.
Les obligacions solars a Europa i al món
En l’actualitat, la Comissió Europea està preparant la proposta per una nova directiva que cobrirà totes les energies renovables. Per primer cop, aquesta directiva afectarà el sector de la climatització. Encara no se sap quines mesures específiques s’inclouran a la proposta, que caldrà que adopti a posteriori el Consell Europeu i el Parlament.
Fora d’Europa, la idea de les obligacions solars o per calefacció renovable està guanyant terreny. Ara per ara, s’està plantejant la possibilitat d’implantar obligacions solars a l’Àrea Metropolitana de Tòquio –on viuen 35 milions de persones- i a Mines Gerais, el segon estat federal més poblat del Brasil.
Per la seva part, alguns estats federals australians han promulgat normatives que podrien fer que la solar tèrmica fos una de les opcions favorites per satisfer els estàndards d’eficiència; i la Xina també s’està plantejant la possibilitat d’introduir una normativa solar.
dijous, d’octubre 25, 2007
Diadema
M'he posat diadema avui; és fina, de color de carei, i la vaig comprar fa més d'un any a l'H&M. No m'havia atrevit a posar-me la mai, potser perquè tinc el cap gros i sembla que em va justa; potser perquè pel tallat de cabells que porto no em quedava prou bé.
M'ha portat records. Feia anys que no me'n posava. Des de petita, crec... I com odiava com t'apretava el cap..., o com, a l'hora del pati, et queia una pilota a la closca i se't clavaven al tarro aquelles punxetes que hi ha perquè se't mantingui ferma al cap...
M'ha portat records. Feia anys que no me'n posava. Des de petita, crec... I com odiava com t'apretava el cap..., o com, a l'hora del pati, et queia una pilota a la closca i se't clavaven al tarro aquelles punxetes que hi ha perquè se't mantingui ferma al cap...
Canvi d'hàbits
En matins tan rutinaris com el meu, hi ha vegades que el més trepidant pot ser canviar de ruta per anar a la feina. He dormit a casa dels pares, a Sant Quirze, i, des de la meva vila vallesana, quan vaig a Torrent de l'Olla normalment agafo els FGC fins a Gràcia i, un cop allà, camino un trosset per Príncep d'Astúries i agafo el 27, el 32 o el 37. Avui he decidit anar pel carrer del Cigne per, així, arribar a Gran de Gràcia i agafar qualsevol dels busos que pugen amunt fins a Lesseps.
La ouateria -si és que es diu així...- ja era oberta, hi havia els primers treballadors fent un cafè als bars comptats que hi ha. Els colmados havien pujat la persiana i la mestressa de la botiga de fruita i verdura tallava el peu dels rovellons. El que més m'ha sobtat, però, ha estat passar per davant de la carnisseria: els tres treballadors anaven tallant i desant menuts, llonzes de porc, costelles de xai i culates amb la música -d'estil ben bé com la que posen al Bershka- a tota pastilla!
La ouateria -si és que es diu així...- ja era oberta, hi havia els primers treballadors fent un cafè als bars comptats que hi ha. Els colmados havien pujat la persiana i la mestressa de la botiga de fruita i verdura tallava el peu dels rovellons. El que més m'ha sobtat, però, ha estat passar per davant de la carnisseria: els tres treballadors anaven tallant i desant menuts, llonzes de porc, costelles de xai i culates amb la música -d'estil ben bé com la que posen al Bershka- a tota pastilla!
dilluns, d’octubre 15, 2007
La Nadia és aquí
És a Sitges, recuperant forces i pendonejant. Farà una festa dissabte a la platja, és el seu aniversari. Almenys això m'ha dit en un mail que semblava escrit a cuita corrents, semblava excitada de rebre notícies meves. M'ha fet gràcia contactar-hi; tinc ganes de veure-la. És estranya, peculiar..., però en el fons és entranyable. Diu que em trucarà aquesta tarda, per quedar un dia d'aquests; potser coneixerà l'Oriol, un amic meu que, per feina, s'estarà un any a Londres a comptar a partir de gener i que necessita un lloc on viure. El pis NO és l'hòstia, i ella segons com és un pal de tia, però és acollidor, està ben bé al rovell de l'ou i hi ha de tot..., i pel preu (130 lliures a la setmana -uns 200 euros...) està bé.
dijous, d’octubre 11, 2007
M'ha fet somriure (i II)
He somrigut al pujar pel carrer Príncep d'Astúries: un centenar de nens de 9 o 10 anys, d'un col·le, avançaven en filera. Els he esquivat com he pogut, i al creuar el carrer Sant Marc he observat 6 o 7 motoristes, amb els braços plegats i cara de pomes agres esperant que els nens acabessin de passar d'una p... vegada.
dimarts, d’octubre 09, 2007
La venjança contra la verdulera estafadora
Dijous vam anar a comprar amb la meva germana. No és fàcil omplir la nevera ni el rebost...; comporta el seu temps.
Necessitàvem fruita i verdura, i vam anar a la fruiteria que hi ha a la cantonada de Consell de Cent amb Urgell. Una dona d'uns seixanta anys, amb el tupè vermellós i tota accelerada, ens va anar servint allò que li demanàvem. M'emprenya no ser jo qui escull la fruita o la verdura o, si més no, no tenir temps ni prou llum per veure si allò que està entaforant a la bossa fa bona cara o no. Ja em va semblar que els carbassons que ens posava eren una merda, però la vaig deixar fer. En arribar a casa, vam comprovar que un dels carbassons no només era minúscul, sinó que, a sobre, estava bastant xungo. Emprenyada, vaig agafar les claus, em vaig posar la jaqueta i vaig sortir corrents sota la pluja, amb l'esperança de trobar la fruiteria encara oberta. I així era, però no hi havia la mestressa. Només, a dins d'un camió aparcat al xamfrà, un senyor amb bigoti que descarregava caixes de patates i prunes.
Vaig entrar:
- Hola? Hooooooooola...?
- ¡¡¡Está cerrado!!!! -vaig sentir que deia el del mustatxu.
- ¿No hay nadie? ¿Ni la señora?
- No. Vuelve mañana.
- ¡Es que me ha vendido esta mierda de calabacín! -vaig fer, tot brandant-lo.
- Coge otro.
Vaig entrar, ràpida, amb els ulls clavats en el sector de la botida d'on recordava que havia tret aquelles dues merdes. Em vaig acostar, i vaig agafar un carbassó ben formós, mig recargolat i amb la pell fina i tensada, que deuria pesar més de mig quilo. La satisfacció em recorria el cos i un somriure ridícul se m'havia dibuixat a la cara. Ja sé que és una xorrada, però per dins meu vaig pensar que a la cabrona de la vella aquella li havia sortit el tiro per la culata..., que ens volia encolomar aquells carbassons mig podrits, però que a canvi, com a venjança, jo me n'havia endut un dels més macos que tenia.
Està clar que, mentre pugui, no hi tornaré a anar.
I avui he menjat, per dinar, una ració -de les 4 que van sortir- de la crema de carbassó que vam fer. Amb només el carbassó que em vaig endur n'hi va haver prou. Estava boníssima, i l'he ben assaborida...
Necessitàvem fruita i verdura, i vam anar a la fruiteria que hi ha a la cantonada de Consell de Cent amb Urgell. Una dona d'uns seixanta anys, amb el tupè vermellós i tota accelerada, ens va anar servint allò que li demanàvem. M'emprenya no ser jo qui escull la fruita o la verdura o, si més no, no tenir temps ni prou llum per veure si allò que està entaforant a la bossa fa bona cara o no. Ja em va semblar que els carbassons que ens posava eren una merda, però la vaig deixar fer. En arribar a casa, vam comprovar que un dels carbassons no només era minúscul, sinó que, a sobre, estava bastant xungo. Emprenyada, vaig agafar les claus, em vaig posar la jaqueta i vaig sortir corrents sota la pluja, amb l'esperança de trobar la fruiteria encara oberta. I així era, però no hi havia la mestressa. Només, a dins d'un camió aparcat al xamfrà, un senyor amb bigoti que descarregava caixes de patates i prunes.
Vaig entrar:
- Hola? Hooooooooola...?
- ¡¡¡Está cerrado!!!! -vaig sentir que deia el del mustatxu.
- ¿No hay nadie? ¿Ni la señora?
- No. Vuelve mañana.
- ¡Es que me ha vendido esta mierda de calabacín! -vaig fer, tot brandant-lo.
- Coge otro.
Vaig entrar, ràpida, amb els ulls clavats en el sector de la botida d'on recordava que havia tret aquelles dues merdes. Em vaig acostar, i vaig agafar un carbassó ben formós, mig recargolat i amb la pell fina i tensada, que deuria pesar més de mig quilo. La satisfacció em recorria el cos i un somriure ridícul se m'havia dibuixat a la cara. Ja sé que és una xorrada, però per dins meu vaig pensar que a la cabrona de la vella aquella li havia sortit el tiro per la culata..., que ens volia encolomar aquells carbassons mig podrits, però que a canvi, com a venjança, jo me n'havia endut un dels més macos que tenia.
Està clar que, mentre pugui, no hi tornaré a anar.
I avui he menjat, per dinar, una ració -de les 4 que van sortir- de la crema de carbassó que vam fer. Amb només el carbassó que em vaig endur n'hi va haver prou. Estava boníssima, i l'he ben assaborida...
dijous, d’octubre 04, 2007
...
La tardor ha portat, també, la melancolia. Poques hores de son i mal dormides, la menstruació, els petits canvis a la feina, la incertesa laboral i també en l'àmbit personal..., s'han ajuntat, avui. La solitud del pis nou no ajuda gaire. Demà serà un altre dia, que diuen. I a l'armari hi ha Nutella.
dimarts, d’octubre 02, 2007
Fenòmens paranormals
Una nit, la meva iaia va despertar els veïns, tota exaltada. Era l'estiu, i nosaltres no hi érem -vivim a la casa del costat-, de manera que és als veïns a qui recorre sempre que té algun problema o necessita alguna cosa. Estava esporuguida, taquicàrdica. Tenia por..., i és que, segons va dir als veïns, tenia un OVNI al jardí!
Paritat?
Al Pont Aeri, els homes ocupen el 90% dels seients. Vist que la majoria són executius d'alt nivell -almenys, això sembla, si més no per les pintes, la premsa que llegeixen, les Blackberry i les converses que mantenen-, podem fer-nos una idea de fins a quin punt les dones han progressat o no a la feina en comparació amb el sexe oposat. Sé que és ser molt simplista, però no deixa de ser el reflex d'una realitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)