Jabugo

No tenia gens de ganes de treballar, avui, però encara no tinc prou morro com per dir que estic malalta per escaquejar-me. Havia d'anar a L'Hospitalet a les 7.30, però hi he hagut d'anar un parell d'hores abans per cobrir una videoconferència de l'Al Gore sobre el canvi climàtic. L'única cosa que m'ha fet gràcia d'anar-hi ha estat l'oportunitat de retrobar-me una excompanya de feina que feia segles que no veia i catar uns picos andalusos..., i pernilet del bo... El millor de tot és que, després d'entrevistar un secretari general, he sortit per acomiadar-me de la meva amiga i menjar una mica. En una taula hi havia un parell de dones, amb un platet i quatre tallets de pernil finíssim i uns picos al plat.
- Caram... -he dit.
- Sí, fa una olor que te cagas -ha dit una d'elles mentre n'agafava un tall amb els dits.
I llavors he allargat la mà i me n'he fumut un tallet, deliciós..., i uns picos. I mentre sortia de l'èxtasi, he atacat el plat de l'altra senyora. No ha dit res, però de sobte ha començat a menjar desaforadament, com una bèstia. 'Que desesperada està la gent', he pensat, 'aquí, acaparant tot el plat'. He decidit marxar; tenia pressa... I al passar per la sortida, he vist com hi havia una vintena de persones que esperaven que els donguessin un platet de pernil..., un per persona! O sigui que jo havia endrapat el pernil d'aquelles dues dones!!! Encara ara passo vergonya!