...que truquen de matinada, que fan que aquells que dormen es despertin amb un 'ai' al cor mentre demanen vés a saber a qui -a Déu?- que, sisplau, no els truquin per comunicar-los cap desgràcia. Jo ho he aconseguit fa cosa d'un quart d'hora..., i aquells que he martiritzat estaven dormint a milers i milers de quilòmetres de l'oficina on treballo.
Des dels Estats Units ens han enviat un correu dient que no hem enviat una proposta que sí hem enviat. He volgut trucar al remitent per dir-li que estava equivocat, que sisplau mirés què hi havia d'equivocat, i he marcat el número fix que sortia a la signatura del correu.
- Edwards...? -ha dit una veu de dona, greu (amb la saliva pastosa).
- Hello..., could I speak to Mr. Stephen Edwards, please?
- Who's calling?
- My name is A. C. from the Barcelona Energy Agency.
- Wait a minute...
I llavors, sento com li passa el telèfon..., i una veu masculina em diu, tot exclamant-se:
- You're calling at night! You're calling at Oregon, in the States!
- Am I phoning to your home?
- Yes, I'm at home!!!
- Oh, I'm so sorry!!!
Ostres..., però és que qui havia de pensar que aquell telèfon era el de casa seva? No firmava com a consultor ni com a res, sinó en nom de l'organització arxiconeguda per la qual treballa... Oh, mare meva, m'he sentit fatal!!!! I tot plegat ho he trobat la mar de surrealista!
1 comentari:
dona, es que hi ha conceptes que costen d'assolir, com per exemple que la Terra no és plana... ja s'entén!
Publica un comentari a l'entrada