Quan l'avi encara era viu, passàvem la nit de cap d'any i la de reis a casa dels avis, a l'avinguda Pau Casals. Com que per Nadal érem a Múrcia, el tió el cagàvem per cap d'any.
Caga tió, d'avellana i de torró.
Cantàvem mentre, amb un bastó, pegàvem aquell tronc cobert amb el barnús de ratlles blanques i blaves de l'avi. La iaia ens havia explicat que l'havia alimentat bé els darrers dies. Aigua, pa, escarola. Que el tió feia: "bruuuuuuuuuuuf" i xuclava tot allò que li posaven al davant.
El tió cagava i cagava, i nosaltres la cagàvem si permetíem que algun "gran" cagava amb els nens, perquè això volia dir que ja s'havia acabat el bròquil. I llavors aixecàvem la bata de l'avi i hi havia només un tros de paper de vàter brut amb una mica de xocolata. El tió ja havia acabat de cagar i s'havia eixugat el cul.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada