Letargia i renaixença (?)

Les tortugues del Joan ja hivernen. M'ho ha dit mentre anàvem en metro, després que ens haguem equivocat de direcció i haguem anat fins al final de la línia i que ens haguem hagut d'esperar de nou fins que el comboi s'ha posat en marxa. I de la mateixa manera que les seves tortugues, algunes etapes de la meva vida s'ensorren, entren en una letargia de la qual no sé quan sortiran de nou. La feina on he estat ara, l'amor.
El Joan m'ha dit que un cop ja han hivernat, les tortugues surten totes de cop o, si més no, amb pocs dies de diferència. No sé si passarà el mateix amb aquests aspectes de la meva vida. Per ara, només sé que, a l'igual que les tortugues -que 'reneixen' de sobte-, en l'última setmana han sorgit noves oportunitats laborals. Són reptes que em ve de gust asumir però que em fan respecte. Són menys estables i són feines que no he fet mai fins ara. Espero sortir-me'n, no acabar amb un infart i tenir prou diners per pagar el lloguer i viure amb tranquil·litat. Ja es veurà.