M'hauria quedat pencant fins tard, si no fos perquè la meva companya s'ha ofert a portar-me en cotxe a casa. Em feia pal arribar a casa i estar sola. Hi ha dies que no m'importa, però avui, avui sí. El trajecte ha servit per, almenys, fer-nos algunes confidències, cosa que no tenim temps de fer habitualment. I m'ha agradat, l'he sentida càlida avui, i ho necessitava. Ha estat un dia merdós a la feina, i també per altres coses que espero que es redrecin ben aviat. La vida, sembla mentida, però d'un moment a l'altre es pot torçar. Esperem que tot sigui un malson.
Ara, el vent fa tremolar els vidres de la cuina, i la nevera gemega. Tinc els llavis tallats i el nas ple de mocs, i em fa pal posar-me el pijama i entrar a dins del llit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada