El meu primer sou com a periodista...

... de poca monta, però periodista, al cap i a la fi. Tot i que fa anys que treballo i que he pogut anar fent una mica de calaix, rebre el xec que em va lliurar ahir el director del diari em va alegrar la tarda. Que emocionants aquells instants de suspens en què aixeques la solapa del sobre per veure dissimuladament l'import del xec, escrit -tot s'ha de dir- amb lletra un pèl femenina. 430 €!!! Per 7 reportatges merdosos de nens que passen l'estiu d'excursió, fent manualitats i anant a la piscina un cop per setmana! Encara sóc tonta que no n'he fet més! No està pas malament!
Entre que ja tinc la butxaca més calentona i que s'han acabat els casals d'estiu, la feina ara em motiva més. Em donen llibertat per proposar temes i redactar-los completament, sense que em canviïn ni una coma. Això no vol dir, però, que em passi tardes sota un sol que em fueteja l'esquena i intentant que la gent em contesti preguntes absurdes com "què prefereix, mar o muntanya?" o "on anirà de vacances?" per omplir la secció Punt de vista. Sort que l'Esteve, el meu company de fatigues, d'orxates, converses transcendentals -però també sobre els cotis dels de 2n- i també de freakisme, tot sigui dit, ja m'ha assegurat que la secció Punt de vista és de les que estan més ben pagades. I hope so..., que d'aquí a poc menys de dos mesos me les piro a London i tindré moltes despeses...