Marranades

Aquest cap de setmana he estat a Vilanova. M'he banyat entre compreses i altres objectes no identificats i he fet com les iaies que mouen l'aigua per fer marxar surullus i intentar fer desaparèixer el tèl que hi havia sobre l'aigua.
Fa una estona, mentre tornava cap a casa cap a dinar, tot sofrint les conseqüències de l'efecte hivernacle que ens està duent a l'apocalipsi -ara sóc una mica exagerada, ho sé- m'he recordat d'un conte que vaig escriure fa cosa d'un any. Aquí el teniu! Espero que us agradi...

Bona cuina

Engego el televisor. Tot just ara el Tomàs Molina, davant d’un fons ple de sols estampats sobre els Països Catalans, acaba de predir el temps: les temperatures seguiran igual d’elevades, i insinua que això es deu, indubtablement, a l’efecte hivernacle. Quina novetat.
Sona la musiqueta del final i faig zapping. Estic asseguda de qualsevol manera al sofà del menjador. Tot i que la mare, tan bon punt ha sortit el Sol, ha baixat les persianes per barrar-li el pas –us ho recomano, la temperatura és de menys de 3 graus en relació amb l’exterior- fa una calor que empesta. Tinc el clatell humit de la suor; els peus em bullen.
Canvio de canal: els del Tomate remenen per enèsima vegada la merda del Jesulín i la Belén Esteban. Els de Saber y Ganar són odiosos: com és que ho saben tot?
Acabo ensopegant de nou amb la tevetrès. Atès el panorama televisiu de la sobretaula, sembla que Cuines és l’alternativa més apetitosa, i mai més ben dit!
El cuiner d’aquesta setmana ve d’un restaurant de la Costa Brava. Per les pintes –va amb una petita cresta, amb les patilles ben perfilades i unes ulleres ultramodernes- dedueixo que ens farà un plat de cuina creativa. Potser, fins i tot és deixeble del Ferran Adrià.
Amb una suau música electrònica de fons, es presenta, introdueix breument el plat que farà i, decidit, es posa mans a l’obra.
Les seves paraules, pronunciades curosament i amb un accent xava d’allò més encisador –ui, crec que la calor em fa delirar!- em retenen, embadalida, davant de la pantalla. Tot i l’encís, tinc prou capacitat de reacció com per agafar una llibreta i prendre nota.No se sap mai quan em tocarà seduir algú per l’estómac: més val que estigui preparada per quan arribi el moment.

- Primer de tot, posem un rajolí de petroli –si pot ser, extret del mar- a la paella. Mentre s’escalfa, obrim una bossa d’escombraries d’un ciutadà mitjà. La que us faci més ràbia. Allà hi tindrem bona part dels ingredients que ens faran falta: una mica de vidre –si és brut, millor-, paper de diari, una mica de tetrabrick tallat en juliana, un termòmetre trencat –cal que encara tingui mercuri- i un tros de fluorescent.
Un cop el petroli ja és calent, hi afegim tots aquests ingredients i els deixem a la paella fins que estiguin ben rossos. Crec que amb 5 o 10 minutets ja n’hi haurà prou.

Per un moment, mentre el cuiner, amb uns moviments enèrgics, remou el que hi ha a la paella, sembla que s’emociona. Corba un pèl l’esquena, i reclina el cap per acostar el nas a la paella. Aixeca el cap –amb les ulleres entelades, com era d’esperar- i amb un lleu somriure una mica tens –no sembla que estigui acostumat a comparèixer als mitjans de comunicació-, diu:

- Mmmm... Llàstima que encara no s’ha inventat el televisor que transmeti les aromes... Si sentíssiu quina oloreta tan exquisida que fa, ja us dic jo que aniríeu corrents a agafar la primera bossa d’escombraries que trobéssiu i us afanyaríeu a preparar aquest plat!

Després d’aquest moment, en què sembla que hagi acariciat l’orgasme, s’asserena i, tot seriós, continua amb l’explicació.

- Retirem tots els ingredients de la paella i els posem en un plat, amb una mica de paper absorbent per tal que xupi l’excés d’oli. Mentrestant, col·loquem, en un altre plat, un llit fet de merda de porc amb Denominació d’Origen d’Osona, que prèviament hem fet reduir amb aigua d’un aquífer contaminat –preferiblement, de Doñana.

L’home serveix, amb traça, quatre cullerades de la barreja semilíquida que fa estona que fa xup-xup. Dibuixa una forma rodona amb aquesta pasta, que és prou rígida com per mantenir-se ben definida al centre del plat. Retira la cullera, la deixa a l’aigüera, i prossegueix.

- Fet això, és hora d’emplatar: disposem els ingredients sobre aquest llit, procurant que la presentació sigui l’adequada.

Mentre diu això, els col·loca amb cullerades a sobre dels purins i decora els marges del plat amb unes gotetes de xapapote, que contrasten amb la blancor del plat.

- Finalment, hi afegim un polsim de sòl contaminat per metalls pesants i, voilà, ja ho tenim llest! Als més agosarats us aconsello que proveu altres variacions d’aquest plat. Una bona proposta és que substituïu els excrements de porc per residus radiactius. Ja veureu que el resultat és magnífic!

Agafa un drap, eixuga les gotetes de petroli que no han anat on pertocava i un regalim de purins que s’ha escapat de la massa central, i posa el plat al centre de la taula, perquè la càmera el pugui enfocar bé.

- Espero que us hagi agradat. I demà, una recepta ràpida, però no per això menys deliciosa: no us perdeu l’amanida de tomàquets transgènics i pernil fumat amb gasos de tub d’escapament, assaonada amb vinagreta de lixiviats de l’abocador del Garraf.
Bon profit i fins demà!

La pantalla es fon en blanc i apareixen llistats els ingredients, amb la música electrònica d’abans de fons, però ara amb el volum una mica més alt. En prenc nota a corre-cuita, però, com sempre, no sóc capaç d’apuntar-ho tot. Em prometo a mi mateixa connectar-me a la web del programa i prendre nota de cada detall de la recepta.