Me'n vaig cap al sud-est d'Espanya, cap a la terra del meu pare, una terra que no em sento gens meva. 7 hores de tren, i acompanyada de les altres dues dones de la meva família, la mare i la germana.
Encara m'he de fer la bossa i buscar un llibre pel camí. Sóc tant desastre que no sé on he deixat el de contes del Raymond Carver que tenia a mitges; no podré acabar-lo, si segueixo així, no sortiré de la meva maledicció de "no acabar mai els llibres que començo".
Dimarts començo les pràctiques; estaré a RAC1, en un magazin els vespres. Aviam com va, ja en tinc ganes. A la vegada, però, barrejada amb aquesta il·lusió, veig l'abisme del "què faré després", i m'adono que hi ha moltes coses que no em llanço a fer per por, manca de confiança, o perquè no sé on trobar les eines/els companys per tirar-les endavant. Aiaiai, deu ser això de tenir més temps lliure que em fa pensar massa.
Res, bones vacances... I quina merda de post! :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bones vacances, Àngels! Espero que acabis de llegir el que comencis...jo aquesta nit ho faré amb el llibre que tinc a mitges...
Bon viatge i bona estada per Espanya...
Petons silvestres
Rac1? que caña! ya me irás informando.
Mucha suerte.
Te lo dije!! Y me dijiste que escuchabas el magazín, te acuerdas? Ya te contaré, pero dudo que de momento me hagan salir por antena. Un beso!
Publica un comentari a l'entrada