No fumo, bec poc, sóc xafardera, poc fotogènica, curiosa, desordenada i, de vegades, mandrosa. Em canso ràpid de les coses, i és difícil que alguna cosa o algú em faci riure. Em costa enamorar-me.
I ara he recordat que de petita deia que volia ser poeta i que, de fet, gairebé mai no he escrit poesia. Ara he recordat un poema que vaig fer als 7 anys, deu ser el 2n poema que he fet mai a la meva vida. Deia: "És la tardor, i les fulles es tornen de color d'or".
3 comentaris:
ah
pos pren drogues i escriuràs algo més orichinal!
Hola petita!
Nos vemos en el summer este finde!
Tu sigue escribiendo, que lo haces muy bien, mujer.
Habéis encontrado piso ya? ya me contarás.
Besos
mmm...del fet de que no apareguis citada a dir que ser 'ambientòloga' és poc 'cool' i un fet discriminatori per mi crec que n'hi ha un trosset de distància...
Un poble, o potser, dos...
Tranquila que no m'emprenyo per les punyalades, ja saps que sóc agrait en aquest aspecte...
petons
Publica un comentari a l'entrada