Nit d'insomni, nit d'espera

Sóc al llit, estirada sobre els llençols nets, amb el pijama; el portàtil, a sobre de la falda. Tinc son, fa calor i, per sort, fa cinc minuts que he sentit com baixaven les persianes dels bars que hi ha a prop. Això és sinònim de silenci. Per fi!
Estava connectada fent temps perquè arribés aquest moment. He xatejat amb el X., amic de la infància i cosí dels meus cosins que viu a San Francisco des de fa anys. La conversa ha estat interessant. He navegat per blocs i fotolocs, l'he vista i se m'ha fet estrany saber quina cara fa. És més guapa que jo.
Ja tinc mal de cap de tanta son que tinc... Demà esmorzaré els croissants de la Farga que han sobrat aquest matí a la feina amb una convidada d'excepció, la meva germana, amb qui compartiré també un tros de llit d'aquí a unes hores quan arribi de la festa a què ha anat.
Bona nit, bons germans.