Una traducció de pacotilla del títol d'aquest llibre seria: "El primer glop de cervesa i d'altres plaers minúsculs". Recordo que la Catherine, la professora normanda que vaig tenir fa uns anys a l'Institut Francès, sempre ens en llegia algun fragment i ens el recomanava cada dos per tres. No el tinc, no l'he llegit, però crec que m'encantaria -si algú no sap mai què regalar-me, és una bona opció!-. En resum, l'autor, Philippe Delerm, descriu, en capítols d'una o dues pàgines, petits plaers de la vida, com és el primer glop d'una canya de cervesa, anar a comprar el pa i croissants el diumenge i menjar-los amb un cafè amb llet mentre es fulleja el diari, o desgranar els pèsols. Mirant per internet, he trobat un petit fragment. Precisament, el que fa referència a desgranar els pèsols. És en francès, però estic segura que més d'un el sabrà entendre...:
C'est facile, d'écosser les petits pois. Une pression du pouce sur la fente de la gousse et elle s'ouvre, docile, offerte. Quelques-unes, moins mûres, sont plus réticentes - une incision de l'ongle de l'index permet alors de déchirer le vert, et de sentir la mouillure et la chair dense, juste sous la peau faussement parcheminée. Après, on fait glisser les boules d'un seul doigt. La dernière est si minuscule. Parfois, on a envie de la croquer. Ce n'est pas bon, un peu amer, mais frais comme la cuisine de onze heures, cuisine de l'eau froide, des légumes épluchés - tous près, contre l'évier, quelques carottes nues brillent sur un torchon, finissent de sécher.
Tot això m'ha vingut al cap quan he pensat en com n'és d'agradable anar a dormir amb els llençols nets..., en com mola poder fer el ronso al llit un diumenge, dutxar-se amb la calma i anar a esmorzar en una terrasseta. Es tracta de petits plaers que ens fan els dies una mica més feliços. Si és que, al cap i a la fi, tots som uns petits hedonistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada