La pardi

He sortit de l´hotel amb la pell de la panxa ben tensada despres d´un esmorzar en que, si be no he tastat el 100% de tot el que hi havia, diria que almenys el 60% si. Com diuen els francesos: "J´ai bien mange, j´ai bien bu; j´ai la peau du ventre bien tendue!". He sortit neta i polida, amb el vestit negre de punt i coll esbocat, l´agulla de pit i aquell abric que sembla un trench pero que es abric. Tota negra, amb les botes altes i acabades d´enllustrar. Fotia fred, al carrer.
He mirat d´aclarir-me amb l´U-Bahn i l´Stadt-Bahn -quin desastre- i, contra tot pronostic, he arribat a la meva destinacio: Alexanderplatz. Al metro he conegut un perua molt simpatic que viu aqui i que m´ha indicat com anar cap a la porta de Brandenburg. Eren les onze passades, i he tingut temps per fer una bona passejada i arribar -no sense haver de demanar indicacions- al lloc de la reunio, la seu de GTZ a Berlin. Tot molt potent: gent de la UNEP, del Worldwatch Institute, del Ministeri de l´energia i dels minerals d´Uganda, del govern alemany... I alla al mig, jo, que cantava com una almeja -i no perque hagues suat durant el cami; ho dic en sentit figurat-. Pero be, suposo que es normal que les primeres vegades en aquest tipus de reunions no sapigues gaire de que parlar ni quan ni tan sols si fer-ho. Jo anava perduda tant perque l´angles de segons quin participant em feia perdre, com pel fet que moltes de les qüestions de que es parlava se m´escapaven de les mans. Vaja, que soc una pardilla. Pero almenys soc una pardilla elegant. ;-)