Terry Gilliam

Em fa mandra anar a dormir. Tinc son i demà m'espera un dia estressant, però sense saber per què, allargo les hores per posar-me el pijama, rentar-me les dents i la cara i arraulir-me entre els llençols. M'he aixecat, he mirat els centenars de llibres que hi ha al despatx de casa, buscant-ne algun que m'inspirés a escriure alguna entrada al bloc. I ara que ja havia desistit, he trobat un retall de diari a sobre de la taula. És una entrevista al director de cinema Terry Gilliam, de qui, precisament, vaig agafar una pel·li l'altre dia de la biblioteca -Brazil, que no vaig arribar a veure-, i que li fa la Ima Sanchís a la contra de La Vanguardia. El titular és 'Valorar la muerte para vivir la vida'; el final m'ha fet somriure:
- Con los años nos volvemos como niños -diu l'entrevistadora.
- Es la maravilla de ser senil. Lo peor es la zona de en medio, como en las películas.
Ara ja puc anar a dormir. M'encantaria teletransportar-me com el Hiro Nakamura i ja ser al llit, amb el despertador posat a l'hora, la maleta feta i el llençol acariciant-me el nas. Bona nit.