A tercer de BUP, quan ja havia escollit l'opció de ciències -tot i els dubtes, perquè m'agradaven més les lletres-, vam decidir recollir diners per poder finançar un viatge de fi de curs a Londres. Una de les coses que vam fer va ser vendre roses per Sant Jordi.
A l'hora del pati, vam anar a parar al bar on acostumàven a esmorzar els professors; vaig entrar per encolomar-los una rosa. L'únic que va mostrar interès va ser el profe de llatí, que em va dir "le compro una si me declina Magna Rosa". Tot i que feia mesos que havia escollit la física i la química i abandonat el llatí, vaig ser capaç de dir:
Magna Rosa / Magnae Rosae
Magna Rosa / Magnae Rosae
Magnam Rosam / Magnas Rosas
Magnae Rosae / Magnarum Rosarum
Magnae Rosae / Magnis Rosis
Magna Rosa / Magnis Rosis
I, efectivament, me'n va comprar una i me la va regalar -era solter, de fet-, i, aquella era la primera rosa que em regalava mai algú per Sant Jordi que no fós de la meva família.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada