dilluns, d’octubre 29, 2007
Dior
He cridat l'ascensor, he tancat amb pany i clau i he baixat fins a sortir al carrer. Comte Borrell avall, m'he creuat una noia que passejava dos gossets. A la mà dreta hi duia les corretges dels cans; a l'esquerra, una bosseta molt petita de paper blanc amb dues nanses de cordill negre. Al mig, quatre lletres de tipografia romana: Dior. Un emboltori de luxe que fa quatre dies deuria contenir un mocador de seda de 200 euros, o uns guants de pell d'estrús del mateix preu, ara estava condemnat a contenir els excrements dels dos gossets. Quina ironia...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Siempre hablando de cacas...si es que...Jajajja :P
Qué tal la independencia? vale la pena, a que sí?
petons
Ya sabes que soy una escatológica! Nos vemos el 17 en el concierto, no? Vendré con una amiga cañón... ;-) Un petó,
Àngels
Publica un comentari a l'entrada