La venjança contra la verdulera estafadora

Dijous vam anar a comprar amb la meva germana. No és fàcil omplir la nevera ni el rebost...; comporta el seu temps.
Necessitàvem fruita i verdura, i vam anar a la fruiteria que hi ha a la cantonada de Consell de Cent amb Urgell. Una dona d'uns seixanta anys, amb el tupè vermellós i tota accelerada, ens va anar servint allò que li demanàvem. M'emprenya no ser jo qui escull la fruita o la verdura o, si més no, no tenir temps ni prou llum per veure si allò que està entaforant a la bossa fa bona cara o no. Ja em va semblar que els carbassons que ens posava eren una merda, però la vaig deixar fer. En arribar a casa, vam comprovar que un dels carbassons no només era minúscul, sinó que, a sobre, estava bastant xungo. Emprenyada, vaig agafar les claus, em vaig posar la jaqueta i vaig sortir corrents sota la pluja, amb l'esperança de trobar la fruiteria encara oberta. I així era, però no hi havia la mestressa. Només, a dins d'un camió aparcat al xamfrà, un senyor amb bigoti que descarregava caixes de patates i prunes.
Vaig entrar:
- Hola? Hooooooooola...?
- ¡¡¡Está cerrado!!!! -vaig sentir que deia el del mustatxu.
- ¿No hay nadie? ¿Ni la señora?
- No. Vuelve mañana.
- ¡Es que me ha vendido esta mierda de calabacín! -vaig fer, tot brandant-lo.
- Coge otro.
Vaig entrar, ràpida, amb els ulls clavats en el sector de la botida d'on recordava que havia tret aquelles dues merdes. Em vaig acostar, i vaig agafar un carbassó ben formós, mig recargolat i amb la pell fina i tensada, que deuria pesar més de mig quilo. La satisfacció em recorria el cos i un somriure ridícul se m'havia dibuixat a la cara. Ja sé que és una xorrada, però per dins meu vaig pensar que a la cabrona de la vella aquella li havia sortit el tiro per la culata..., que ens volia encolomar aquells carbassons mig podrits, però que a canvi, com a venjança, jo me n'havia endut un dels més macos que tenia.
Està clar que, mentre pugui, no hi tornaré a anar.
I avui he menjat, per dinar, una ració -de les 4 que van sortir- de la crema de carbassó que vam fer. Amb només el carbassó que em vaig endur n'hi va haver prou. Estava boníssima, i l'he ben assaborida...