El Gigi és a la Xina; la Lou, al Marroc. El Gigi i la Lou es troben a faltar. Fa pocs mesos que es coneixen, però s'agraden i no es volen perdre l'un a l'altre. Fa poc més d'un mes que no es veuen, i Gigi vol presentar-se per sorpresa a casa d'ella, a Tànger. Però i si ella no hi és, quan arribi -un dia entre setmana, a les 11 de la nit? Com assegurar-se'n sense que ella arribi a sospitar de res?
Gigi s'inventa que el seu amic Jose anirà uns dies al Marroc. Li ho diu a la seva estimada i ella s'ofereix a acollir-lo. Gigi crea una adreça de correu electrònic fictícia pel seu amic Jose, a través de la qual es posa en contacte amb la Lou: li demana l'adreça, li diu quan vindrà, i ella estarà pendent de la seva arribada. Si tot va bé, aquell dia i hora, quan la Lou senti el timbre de la porta i l'obri, esperarà veure la cara desconeguda del Jose. Una cara que a curt termini no arribarà a conèixer, ja que es trobarà, de cara i sense esperar-s'ho, al Gigi. És guai, no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada