Un estudi analitza les obligacions solars d’arreu del món de forma exhaustiva

ÀNGELS CODINA - Per primer cop, un document ofereix una anàlisi global de l’estructura de les obligacions solars i proposa bones pràctiques. Es tracta de Best practice regulations for solar thermal, un estudi produït en el marc del projecte Key issues for Renewable Heat in Europe (K4RES-H), i en el què ha participat l’Agència d’Energia de Barcelona. El K4RES-H és cofinançat pel programa Intelligent Energy Europe de la Comissió Europea i l’ha coordinat l’European Solar Thermal Industry Federation (ESTIF).
L’estudi inclou un breu repàs històric i destaca els beneficis i despeses de les obligacions solars, a més d’unes pautes per a tècnics i polítics per a la seva implantació; també s’hi fa una anàlisi exhaustiva de les mesures necessàries per garantir la qualitat de la instal•lació. A l’annex es recullen bones pràctiques com les de Barcelona, Espanya, Alemanya o Itàlia.

Repàs històric
Tal com s’explica a Best practice regulations for solar thermal, la primera obligació solar de la història es va fer l’any 1980 a Israel, arran de la preocupació per la seguretat en el subministrament energètic i en plena ressaca de la crisi del petroli. Tot i l’èxit, no va ser fins 20 anys després que es va aprovar una altra normativa d’aquest tipus, en aquest cas a Barcelona. Es tractava de la primera ordenança solar que s’adoptava arreu.
Fins llavors, només la ciutat de Berlín havia fet un intent a principis dels anys 80, però l’esborrany que se’n va fer no va arribar mai a aprovar-se degut a canvis en el govern i a l’oposició del sector local de la construcció.
Les dècades dels 80 i 90 van estar marcades pel decreixement de l’energia i la manca de reacció política davant de l’evidència –cada cop més clara- del canvi climàtic.

Els avantatges
Després de tots aquests anys, però, la tendència és cada cop més positiva. Els beneficis de l’energia solar són clars: no només permet preparar de forma gradual els països i les regions per l’escassetat de combustibles fòssils, sinó que crea economies d’escala que beneficien, també, el mercat voluntari en els edificis que no estan subjectes a la normativa.
Ara bé, les obligacions solars comporten un canvi en el mercat solar tèrmic: en el marc d’una obligació d’aquest tipus, cal preveure mesures per garantir la qualitat dels productes, la instal•lació i el manteniment, a més d’un règim clar d’inspecció i sanció. Si no és així, el rendiment solar pot arribar a ser més baix i afectar l’acceptació de la regulació i, possiblement, de l’energia solar en general.

Les obligacions solars a Europa i al món
En l’actualitat, la Comissió Europea està preparant la proposta per una nova directiva que cobrirà totes les energies renovables. Per primer cop, aquesta directiva afectarà el sector de la climatització. Encara no se sap quines mesures específiques s’inclouran a la proposta, que caldrà que adopti a posteriori el Consell Europeu i el Parlament.
Fora d’Europa, la idea de les obligacions solars o per calefacció renovable està guanyant terreny. Ara per ara, s’està plantejant la possibilitat d’implantar obligacions solars a l’Àrea Metropolitana de Tòquio –on viuen 35 milions de persones- i a Mines Gerais, el segon estat federal més poblat del Brasil.
Per la seva part, alguns estats federals australians han promulgat normatives que podrien fer que la solar tèrmica fos una de les opcions favorites per satisfer els estàndards d’eficiència; i la Xina també s’està plantejant la possibilitat d’introduir una normativa solar.