Després d'una setmana de trasllats, de coneixences i de mil coses noves per aprendre, passejar pel Hyde Park sota el sol de diumenge va ser com caminar descalça per la gespa humida, sobre núvols de molsa. Una petita excursioneta reparadora. Gent fent footing, famílies donant pa als ànecs, esquirols fent saltirons i el sol i l'aire fresc que m'acaricien. Molts idiomes, gairebé res d'anglès: portuguès, grec, francès, espanyol. Japonesos vestits a l'última, sempre imberbes i amb cara de gilipollas -no tinc res en contra d'ells, però tots fan la mateixa jeta. Per primera vegada en aquesta setmana, sóc conscient que sóc a Londres i, per primera vegada, sento que m'encanta.
6 comentaris:
Frueixo i t'envejo des de la distància. Sóc conscient que t'ho he dit moltes vegades, però gaudeix d'aquest regal i empapat de "londonitat".
Kisses & hugs!
Òscar
Gracies!
Nomes de veure que tenia un post, ja sabia que era teu!
Un petonas, darling!
Angels
bé, ara ja t'has oblidat dels teus...
Què vols dir, amb això? Jo no m'he oblidat de ningú!
joooo jo tb vui estar tb a Londres i no aki a BCN menjanme tota la teva feina jeje (tranki k ja esta aki la Laura...jeje)
Un petó molt gran!
Hem vist aquest parc un munt de vegades al cinema, però realment fins que no hi ets en persona no te'n pots fer una idea clara. Per mi és un dels llocs més macos de Londres, i alhora fantàstic!!
susanna
Publica un comentari a l'entrada