Ratatouille

Es tardíssim i em fa mal el cap, però em ve de gust escriure. I ara que sé que tinc més lectors del que sospitava, potser val la pena que m'ho curri més... ;-)
Ha estat un dia estressant. Sí, ahir em va venir la regla i si vaig estar súpersensible -el Nikos deuria flipar, es deuria pensar que plorava perquè no ens veuríem durant uns dies..., tot i que un pelet de raó sí que portava-, avui estava atabalada i de mala hòstia. Però ara ja està. Estic contenta de tenir ja una habitació per mi sola, i per dormir en un piset del Soho -petit, però acollidor- amb dues dones a qui els corre sang italiana per les venes. La mestressa és peculiar: canyiules embotides en unes malles negres i una panxa prominent; rossa, amb llavis més que carnosos i ulls foscos; pren antidepressius, fuma, s'estressa per qualsevol cosa i és molt escandalosa. Dorm amb la porta mig oberta i amb la ràdio en marxa -m'hi hauré d'acostumar. M'ha comprat una planteta per l'habitació i un clauer on hi posa "Angel" amb banyes de dimoni. No li tindré en compte que l'altre dia, quan vaig venir amb el Nikos a deixar les coses, em rebés fotent-me una botifarra i dient-me que el Reial Madrid li acabava de fotre 2 gols al Barça -com podreu comprendre, vaig flipar, no sabia a què venia això de la botifarra de bones a primeres...
L'altra noia és la Chiara. Té 19 anys i és una mena de succedani de la Twiggy. Deu fer metre vuitanta i és tota ella un esquelet. És molt maca, mes madura del que s'esperaria d'algú de la seva edat. Serem amigues.
Demà anem a sopar una pizza les 3. Ja he quedat amb l'Oriol que anirem al Festival de Cinema de Londres. I dissabte tinc una festa on suposo que més que Scotch, hi correrà ouzo, perquè serà plena de grecs -i algu libanès... Ajudaré el Nikos amb la mudança, i deixaré que m'expliqui com n'era de bo el foie gras i el Chateaubriand que s'ha pres a París amb la nostra amiga Joanna... Jo em conformaré amb el meu salmó en papillote i el cous-cous amb pollastre i samfaina que em curraré un dia d'aquests... Mmmm...