Astènia primaveral + esgotament + estrès = una piltrafa com jo. Tinc ganes d'un cap de setmana a la platja o a la muntanya, tranquil. Tinc ganes de tenir les tardes per passejar, per anar al cine, a fer un gelat i de compres. Per anar a concerts, a sopar sense que em pesin les parpelles, sense estar apàtica per tot i per tothom com estic ara! Per llegir el diari, fullejar l'Hola i anar a la platja. Per deixar que passin les hores sense els remordiment aquells de "merda, que no puc perdre temps amb totes les coses que he de fer". M'agradaria tenir més hores per regalar a aquells que estimo, per viatjar i per posar els fonaments a alguns projectes futurs. Ja he fet una comanda d'Apiserum i ja sé que deixo la feina divendres 25. Per aquí es comença, suposo. Llavors, ja es tracta de recuperar la màgia de les petites coses. Espero que no calgui un toc de la vareta màgica d'una fada com la de la foto.
Cançó: I'm so tired, dels Beatles.
2 comentaris:
ànims...tots acabem trobant el ritme a les coses...i a les persones costa una mica més...
a veure si ens veiem aviat.
PS: no sabia que el meu blog semblés el 'segonamà' o 'loquo'...;-)
Sí! Tenim una pel·li pendent! Saps? El problema és que quant tinc massa temps lliure no sé com omplir-lo, i quan en tinc massa poc, necessito tenir-ne una mica més. No sé on és el punt mig... Un petó!
Publica un comentari a l'entrada