Aviat m'hauran d'agafar amb pinces. Tinc ganes que això s'acabi, no puc més!!! Sento que em prostitueixo a la feina. És una desvirtuació -existeix aquesta paraula?- del treball; venc el meu descans, la meva vida social i benestar per quatre duros.
Espero poder-ho deixar aviat. La decisió de què parlava l'altre dia ja és presa..., però m'han de dir el què amb una certesa del 100%, encara. On verra, n'est-ce pas?
Per cert, aquest vespre he fet la meva primera aparició estelar a la ràdio... Podeu escoltar el programa al web de RAC1. He sortit en antena cap a les 22.15... No m'he sentit, però em dóna la sensació que la meva riquesa de vocabulari ha estat més aviat pobra.
La setmana que ve, més..., i aquest cop crònica -personal- des de Brussel·les.
6 comentaris:
ja l'he sentit!!
molt be, pit, en serio!
Eres una gran periodista en potencia, ajaja.
gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Un petó,
Àngels
No són quatre duros...i ho saps.
Clar que ho sé, i tu també... I, per ara, és la meva única motivació. Però no em faria res cobrar una mica menys -sense deixar de tenir un sou digne, és clar- i disfrutar més amb allò que faig.
de quants duros estariem parlant?
sembles el Rajoy, tothom interessat en saber quant guanyes...
Realment no són 4 duros, encara recordo com se m'arquejaven les celles quan em vas dir el sou. Però no crec que no els mereixis, sincerament!
Una abraçada
(i no posis aquí el que guanyes, no cal...)
Publica un comentari a l'entrada