Josep Enric Llebot: 'No parlo de les conseqüències del canvi climàtic perquè és un tema llefiscós"

Aquí teniu l'entrevista que vaig fer al catedràtic de Física Josep Enric Llebot sobre el canvi climàtic. Ja sé que, un cop publicada aquí es veurà eterna i fins i tot dubto que l'arribi a llegir algú. Però si us ve de gust, és interessant. Sortirà publicada ben aviat a Punt Ambiental, el butlletí de l'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) i del Col·legi d'Ambientòlegs (COAMB).


Josep Enric Llebot Rabagliati és catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser degà de la Facultat de Ciències de la UAB entre 1991 i 1993, i va treballar per la creació de la Llicenciatura de Ciències Ambientals. Ha estat director del Centre d’Estudis Ambientals (1997-2000), ara ICTA, i secretari científic de l’Institut d’Estudis Catalans (1995-2002). És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen El canvi climàtic i El temps és boig? Ha col·laborat amb La Vanguardia, Catalunya Ràdio i Barcelona Televisió. Va coordinar l’informe El canvi climàtic a Catalunya i ha estat membre, des de l’any 2001 fins al 2007, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya.

En els últims mesos, els mitjans de comunicació s’estan fent molt ressò del canvi climàtic. Es tracta, però, d’un problema que no és nou. Què creu que ha passat?
En efecte, el problema del canvi climàtic no és modern, Arrhenius ja en va parlar l’any 1896. Hi ha hagut, però, la conjunció de diversos factors: l’hivern ha estat molt suau a Europa i als Estats Units, que són dos dels principals pols mundials generadors d’informació. Això ha anat lligat a la dinàmica de les Nacions Unides, que ha anat presentant diversos informes sobre el canvi climàtic. El govern britànic va fer públic l’Informe Stern –sobre l’impacte del canvi climàtic en l’economia mundial- el 30 d’octubre. El resultat de tot això és la producció constant de notícies, que han anat a parar a una població receptiva, amb una sensibilitat ambiental, ja que la intuïció –fa bon temps- els fa pensar que és cert que hi ha un canvi climàtic. L’efecte de tota aquesta conjunció és multiplicador.

I quines creu que poden ser les conseqüències d’aquesta allau informativa?
Crec que produirà una saturació i un rebuig. Ara bé, és cert que el canvi climàtic, gràcies en bona part als mitjans de comunicació, és un dels temes que més preocupa la societat. I això fa que polítics com Rodrigo Rato, el director del Fons Monetari Internacional, digui que és una les qüestions que cal tenir a sobre de la taula quan fa un temps no volia ni sentir-ne a parlar.

Fa un any o dos, amb la sequera, vam veure que el paper dels mitjans de comunicació va ser essencial per concienciar la ciutadania de la necessitat d’estalviar aigua. Creu que pot passar el mateix amb el canvi climàtic?
Per combatre el canvi climàtic no queden clares les mesures que poden aplicar-se. En el cas de l’aigua, és ben clar: amb un dispositiu d’estalvi ja obtens uns resultats. En canvi, per estalviar energia hi ha molts criteris possibles: pots desconnectar l’standby, comprar-te un cotxe híbrid... A l’hora d’adquirir un cotxe híbrid, per exemple -com en moltes altres coses-, hi ha molts criteris que hi intervenen: l’oferta del mercat, el preu... Per mi, hi ha un maremàgnum de mesures; cal donar pocs missatges i clars, que el ciutadà no hagi de complir com un robot, sinó partint de la reflexió.

Hi ha qui afirma que això del canvi climàtic és una fal·làcia.
No hi ha dubte que existeix el canvi climàtic. S’ha estudiat abastament. Una altra cosa són les conseqüències que pot tenir, ja que per ara són especulacions. Jo no acostumo a parlar-ne perquè és un tema llefiscós, i aquells que volen pressionar per no actuar ataquen per aquí.

Què opina de les polítiques que s’estan aplicant?
Ara per ara no val la pena fixar-se en els impactes, seria un error. Caldria, per ara, fer estudis regionals i identificar les zones de risc en el territori. Els polítics ho haurien de propiciar.

Canviem ara de tema, i parlem de la recerca en canvi climàtic.
En l’actualitat, és un tema prioritari, i hi ha fons públics. Cada cop hi ha més gent interessada en aquesta línia, hi ha un pla nacional temàtic sobre el clima, al qual s’estan destinant molts diners. Els grups de recerca, però, són petits i fràgils perquè són molt personals: si algú el deixa, el grup se’n va en orris.

Quin és el país més potent en recerca?
Els Estats Units.

Sembla una paradoxa. Produeixen una tercera part de les emissions de diòxid de carboni del planeta i històricament han vedat les negociacions de les Conferències de les Parts.
És cert que no tenen una política receptiva i jo crec que totes les etiquetes són dolentes. L’Administració Federal sí que és bruta. Tot i així, hi ha estats governats per republicans amb polítiques molt agressives. N’hi ha, per exemple, en què els cotxes ocupats per més d’una persona o els que són híbrids poden circular per un carril reservat per a ells. En alguns estats, s’estalvien els peatges.

Tornant a la recerca, a Europa quins són els països punters?
Els instituts de recerca més potents són a Hamburg, Alemanya –Max Planck Institute- i al Regne Unit, concretament el Hadley Centre, que pertany al Servei Meteorològic britànic. Fonamentalment fan modelització.

I a Espanya?
Pel que fa a Espanya, no hi ha grups molt i molt potents. A Madrid hi ha l’Instituto Nacional de Meteorología i per això molta recerca està centralitzada allà.
Catalunya, per exemple, té molta tradició en temes d’ecologia. A casa nostra tenim la sort que a la UPC hi ha el supercomputador més potent d’Europa i el quart del món, el Mare Nostrum. El doctor José María Baldasano, que és expert en emissions i qualitat de l’aire, és el responsable dels projectes en què es fa servir el Mare Nostrum. Aquest fet garanteix que es farà recerca en canvi climàtic.

Quina visió té del futur del nostre planeta? Optimista, o més aviat apocalíptica?
Sóc optimista, només faltaria. Les organitzacions humanes, si han arribat fins aquí és per alguna cosa, i segur que ens en sabrem sortir.

I, ja per acabar, quin paper poden jugar els ambientòlegs en la lluita contra el canvi climàtic?
Opino que teniu una preparació que us permet afrontar molts problemes. És cert que feu el que feu, haureu d’aprofundir en unes tècniques, però sempre tindreu una visió global fonamental per abordar els temes de canvi climàtic.