...i ja seré més vella. Sempre explico que fer els anys a l'agost per mi era una merda. Recupero part del text que vaig escriure aviat farà un any per a aquesta ocasió.
Una de les meves il·lusions quan era petita era poder-lo celebrar amb els amics del col·le. Com feien tots, poder repartir una bosseta amb caramels quan sortíem per anar al pati. La mare, un any, va comprar uns quants caramels i vaig celebrar el meu aniversari de forma fictícia: una petita farsa, una mini performance. Jo, amb el meu pentinat de xampinyó -qui no ha portat pentinat de xampinyó o de casc de ben petit-, vaig estar contenta de poder repartir-los i saber què se sentia.
Ja els he demanat als meus companys de feina -aquests dies som 4, només- que em facin una festa sorpresa. Que quan arribi, els llums estiguin apagats i em rebin amb un "per moooolts anys!!!!", i llancin serpentines i confetti i hi hagi entrepanets de brioix amb pernil dolç i mantega i cocacola.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Per molts anys Pit! Espero que els teus companys de feina s'hagin comportat com Déu mana i almenys hagin apagat els llums... (el tema dels brioixets ja el vegi més complicat...)
si aconseguim fer junta la setmana vinent també ens pots repartir bossetes de caramels si vols, eh? :)
Publica un comentari a l'entrada