Converses veïnals

Entre fulla i oliva de l'amanida variada que em posava a la boca, les queixalades de la torrada amb Almadroc, i els trossets de pollastre amb punxa i les cullerades de coca de brossat que he tastat a Origen 99,9% -un lloc en què, paradoxalment, els cambrers no són catalans-, he pogut escoltar la conversa dels veïns. Només veia un dels interlocutors, un tio d'uns 35 anys, amb el cap rapat, ulleres modernetes i una camisa també una mica agosarada. Parlaven de teatre, dels contes de la Mercè Rodoreda. No era una conversa gaire animada, no semblava que es coneguessin gaire. I jo he pensat que sonaven un pèl esnobs... I llavors s'han aixecat, han pagat i han marxat. I he pogut veure que l'altre interlocutor era el Martí Sales, aquest noi de qui era es parla tant com una de les noves promeses de la literatura catalana. Petit i esprimatxat, amb una samarreta que li anava curta, i despentinat, no gaire atractiu pel meu gust. I això que quan vaig veure una foto seva a La Vanguardia, en què sortia de perfil, vaig pensar que semblava que estava canyon... Però res més lluny de la realitat.