No deixa de sorprendre'm que a l'administració pública, on la feina no és precisament trepidant, hi hagi persones tant pintoresques.
La N. era marionetista, el pare de la seva filla pirotècnic i, en la seva joventut, havia fet teatre amateur. En la representació del Don Juan, va actuar al costat del Nancho Novo, a qui li va dir: "tú no te marchas de aquí sin que te bese". I dit i fet.
El M. M., enginyer, va anar a París pel maig del 68, hi va viure un parell d'anys i va acabar anant a Collioure amb un noi que acabava de conèixer per vendre diaris durant dos mesos. Ha estat a cases okupes del Regne Unit i ha treballat com a enginyer a Gal·les, Califòrnia i Perú.
I, finalment, J. Periodista gairebé sexagenari, amant de les tortugues i fumador en pipa. Apassionat del fons marí, que explora en solitari i a pulmó; poeta frustrat, home irreverent -de vegades-, pragmàtic i, sobretot, curiós. Perdona, J., per una descripció tant simple.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
un bon amic em va dir una vegada, que aquelles persones a qui estimem de veritat, ens agraden perquè, primer, són bones persones, i en segon lloc per aquell quelcom que les fa especials per nosaltres. En el meu cas aquest quelcom és un punt de bogeria o excentricitat...i crec que totes aquests personatges que has descrit reuneixen, almenys, la segona característica...
petons sense vacances
Publica un comentari a l'entrada