El record de la sobrassada

Avui vaig vermella passió, tota jo. Bé, menys les sandàlies, que són blanques perquè fa dies que he perdut la pista a les vermelles. Van tan de conjunt que fins i tot tinc les galtes, enrogides pel sol que m'ha agafat aquest cap de setmana. Dels darrers dies només en queden els records i el cansament; el cap està ennuvolat, ressacós. La dispersió s'ha apoderat de mi! Només tinc ganes d'arribar a casa i jaure al sofà, també vermell, per variar, i deixar-me hipnotitzar per les imatges que dibuixen els rajos catòdics. Estic esgotada, com ressacosa, amb l'entrecuix adolorit per culpa de les sotregades de l'excursió de tres quarts d'hora des de Ciutadella fins a la Cala'n Turqueta. El cap, crec que encara el tinc en els carrers empedrats i les parets de pedra ataronjada de Ciutadella, i de vegades encara em sembla que ensumo l'oloreta de brisa menorquina. Han estat dies de sol i núvol, de banys nudistes en cales solitàries i d'estones de xerrar i xerrar, de passejar, riure i menjar: pastissets, xocolata Milka, sobrassada, Quelys i formatge de Maó. Sembla tan llunyà, això, ara que estic aquí, avorrida, en un dia sense gaire frenesí a la feina.