Tot i que pot semblar una paradoxa, m'encanten els estius però admeto que de vegades també els odio. Tot i així, la balança s'acostuma a decantar cap a les coses positives que té...
Els estius per mi són un període de renovació, en què em recarrego d'energia i d'autoestima. És l'època de sortir, de conèixer gent, de posar-se morena i guapa, de viatjar i de créixer. Em faig farts de prendre orxates, de nedar i de prendre el sol, de passejar els mitxel·lins i el bikini nou per la vora de la platja, de retrobar amics que fa temps que no veig, de compartir les estones que no puc compartir amb ma germana durant l'any, de fer migdiades interminables i de dinar amb aquella sensació tan agradable que es té després de pujar de la platja i haver pres una bona dutxa.
Però acostuma a ser, també, una època en què un es planteja més la seva vida. Hi ha estius en què tenim més temps per pensar, i pensar moltes vegades és sinònim de ratllar-se. I no m'agrada ratllar-me. Per això, de vegades odio els estius.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
il y a beaucoup de fautes al teu texte, angels, en catalá sescriu per què am acsent, y no sençe. n'emmerdez pas le blog.
anonimus
C'est vrai!
jajaja molt bo anonimus.
Salut, anonimo!!! Merci pour ton message, je viens de voir que j'avais un commentaire juste maintenant!!! Et je m'excuse pour te répondre si tard.
Par rapport à ce que tu dis, je suis complètement d'accord: il faut écrire toujours l'accent sur le per què, mais le problème est que j'ai écris ce texte pendant que je travaillais au journal. Là, les ordis sont tous apple et je n'arrive pas à mettre les accents sur les titres de tout se que j'écris.
À bientôt et merci pour ton commentaire si mordant.
Per cert, hauries d'haver escrit n'emmerdes en comptes d'emmerdez, no? O primer em tuteges i després resulta que em tractes de vostè?
Publica un comentari a l'entrada