dilluns, de juliol 03, 2006

Situacions "embarassoses"

Fa uns estius ens vam trobar la filla d'uns coneguts dels tiets de Barcelona a la terrassa d'un bar de Vilanova. La noia, de poc més de trenta-cinc anys, estava arrapapada a la cadira amb una camisa de què en sortien desbordats els mitxel·lins. Recordo que el meu germà, tal com ens va comentar després, va estar a punt de felicitar-la per l'embaràs... Hagués estat, sens dubte, una situació bastant "embarassosa" com dirien els castellans o els anglòfons... Una situació a què, val a dir, m'enfronto bastant sovint al tren. Sóc de les poques persones -i no és per xulejar, sinó una realitat- que està pendent de si puja alguna persona gran o una embarassada al tren. Moltes vegades, però, hi pugen noies amb una mica de panxeta i he d'estar una bona estona mirant-los-la per deduir si allò és fruit dels Ferrero Rocher o d'una nit de passió. Per sort, per no cagar-la, acostumo a cedir el seient quan veig clarament que la pell està tibant i el ring-ring fora d'òrbita...

2 comentaris:

Daniel Gutiérrez Abella ha dit...

Què hem fet les persones "d’ós ample i constitució forta" perquè arribem a ser el blanc de les teves burles?

Jo també sóc d'allò més educat, i quan puja algú amb un nas prominent (estil Cirano) li cedeixo el meu seient ja que no vull que perdi l'equilibri degut a la asimètrica massa nasal i caigui rodó/ona a terra per culpa meva...

És broma Codina. No t'ofenguis que ni estàs grossa ni tens el nas gran (vaja, això darrer poder és mentida).

Molts petons de part d'un a qui li tiba la pell d'allò més.

Pit ha dit...

Perdona, Dani... T'equivoques! La teva pell no tiba gaire (la de la panxa, almenys!)... Més aviat és ben toveta... ;-)