Foto al lavabo del Nick amb la meva súper càmera digital de l'edat de pedra que fa unes fotos molt i molt nítides
Diumenge per la tarda. Plovia i vaig aprofitar la soledat del meu habitacle temporal per rentar els plats, endreçar i escoltar música. Vaig ballar amb l'Alaska, em vaig emocionar amb la Goldfrapp, vaig riure amb els Astrud i vaig enyorar-te amb Viure sense tu. Sé que tot i que ens separen milers de quilòmetres, sembla que ens separin anys llum. I també sé que ens feia falta. Amb tot, no puc concebre la meva estada aquí sense que em facis una visita: voldria que m'assessoressis en les meves compres per Camden; sopar en un restaurant indi; passejar en bici pel Hyde Park i estirar-nos a sobre de les fulles seques; patinar sobre gel en un rink a l'aire lliure amb l'abric, un gorro, una bufanda de ratlles, els guants i les galtes rosades; anar a la Barbican a veure una exposició sobre fotògrafs europeus del segle XX; adormir-nos a les tantes després d'abraçar-te i d'estar mil hores xerrant.
Àudio: No sé qué me das (Alaska)
8 comentaris:
Espero que aviat puguis començar a gaudir de les persones que tens més a prop, les que pots acaronar. I així puguis conviure millor amb els teus sentiments i les intensitats que se'n desprene. La majoria de vegades no podem triar les coses que ens toca viure, però si la forma com viure-les...Sort en aquest viatge amb els teus sentiments, espero que tots torneu millor. Més cómodes...
Un petó per la noia amb el ulls del matiex color.
Òscar
uau, Òscar! No entenc com un noi com tu encara està solter! ;-) un petonàs i gràcies.
Jo tampoc ho entenc, Àngels...jo tampoc ho entenc...
Dec ser com el que li has dedicat el post dels Smiths (és miqui puig no?), que gaudeixo massa de la soledat, però tampoc ningú m'ha preguntat...
Kisses from BCN!
No! No és el miqui puig, no... hehehe... Té uns anys menys, uns quilos menys i és bastant més atractiu -si més no, per fora-, tot i que el que destil·la el seu interior sembla whisky del bo...
Com interpreto que "el que destil·la el seu interior sembla whisky del bo"...? em venen al cap moltes coses i poques persones...
si és qui em penso, tan de bo li creixi una polla al front.
Vaja, veig que n'hi ha alguns que en comptes de tenir sang a la punta dels dits, a l'hora de teclejar se'ls canvia per verí!
uOPA!!!!A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA! COM DE TÈRBOLES ESTAN LES AIGÜES PEL TÀMESI, TU...
Publica un comentari a l'entrada