Com molts matins, he anat dreta en el meu trajecte als FGC cap a la feina. I, com molts matins, em dedico a observar la gent, a fixar-me en què llegeixen, si dormen amb la boca oberta o si es treuen burilles. Hi havia una senyora d'uns 40-45 anys, amb cabell curt i canós, que dormia amb un llibre obert entre les mans. Concretament, a les pàgines 202 i 203. He començat a llegir-lo per la 203. Parlava d'una tia que havia entrat d'amagat en una casa d'un tio, i que aquest la descobria. En el moment de la descoberta, ell l'agafa pel darrere, li tira l'alè al clatell i li fot la mà a la teta. Ella es gira: "Pero tú no eras gay?". Ell es fot a riure i comença a morrejar-se-la. "Todo sea por su colección de libros y discos", pensa ella. "Entonces descubrí a una segunda Mónica". "Lo que sentí se expresa mejor en inglés: I fancied him. Me apetecía".
"Besaba bien, y nuestras lenguas, húmedas, se entrelazaban como anguilas en el lecho de un río". Quina prosa més de pacotilla!! No sóc crítica ni experta, i potser no tinc criteri, però estava convençuda que aquestes frases només les podria escriure alguna d'aquelles autores de novel·la rosa com la Daniele Steel o la Corín Tellado. Però NORRRL! Era Lucía y los cuerpos celestes, de la Lucía Etxebarría.
"Ho que té" això de xafardejar és que pots descobrir que alguns autors d'èxit són una mica petardos..., i així t'estalvies uns quants duros si mai se't passava pel cap comprar-ne un llibre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Amb l'agravant que aquesta escriptora, que destaca només per la mida de la seva davantera, l'han acusat de plagi més d'un cop.
doncs jo m'he llegit el llibre i em va agradar molt...
Crec que és precipitat titllar de cursi un autor per un paràgraf...
Per exemple Miqui Puig, al que tu llegies assiduament, segons quines frases semblen una autèntica cursilada barata. Però si les contextualitzes i els hi dones un sentit menys pompós prenen un caire ben diferent...no creus?
Bon bloc! Avanti!
Òscar, tens raó. No es pot jutjar una obra per un sol passatge. Però et juro que he estat sincera quan he dit que em pensava que era una novel·la rosa en edició de butxaca, pel que llegia. Potser el llegeixo tot i m'agrada!
Del Miqui Puig, admeto que de vegades escrivia coses emocionants, però al final em cansava i em semblava una mica pedant... Gràcies pel comentari!
Eduard, merci!!!
de casualitat, a través d'un enllaç però no em diguis quin!
Sort!
HO HAVEU VIST!
LA MARE QUE US VA PARIR!
Pobre miqui, si aixequés el cap i tornés a llegir aquest trist bloc, tal i com feia, i veiés aquests comentaris de l'autora...presumptuosa!
Que faci el que vulgui. M'imagino que com a peronatge públic que és, ja està acostumat a les crítiques negatives igual que a les positives! T tampoc n'hi ha per tant!
qina soberana incultura, miqui puig és un inútil que només 'agrada' a aquells q volen aparentar cert alternativisme made in bershka, el d'aquells que creuen q lucía etxebarría és una bona escriptora, llegiu El País més sovint...i no només el dia q surt el tentaciones!
doncs tu abans d'insultar i pretendre que ets una persona que llegeix molt aprèn a escriure home! SOBIRANA no 'soberana'.
Apa, llegeix l'Avui més sovint si vols escriure en català.
no sé qui és l'enterat que critica als qui ens agrada Miqui Puig, ni l'anònim que li ha contestat, però aquest últim ha fe tuna intervenció perfecte. si senyor...
i per cert, el tentaciones ja no existeix, filibarquí. tu que llegeixes El País més enllà dels divendres, ho hauries de saber...
Publica un comentari a l'entrada