Escalfo la cadira, miro el correu, blocs i fotolocs. Em mossego les ungles i menjo el tabulé del dinar, i un préssec boníssim. Llegeixo una estona. Les hores avancen i no sé com omplir-les. En moments així em pregunto si vaig escollir bé, si aquesta feina passarà sense pena ni glòria a la meva vida, però només amb glòria per al meu compte corrent. No sé cap a on m'hagués portat el camí que havia emprès. Qui sap.
Crec que tinc molts ocellets al cap: voldria viatjar, conèixer gent, veure llocs, que m'expliquin històries i, llavors, explicar-les jo a la resta de la gent. M'angoixen els horaris pautats de 9 a 6, que em diguin que només puc fer 1 mes de vacances i que ha de ser a l'agost. M'acorrala! Sóc massa somiadora? Inestable? No sé pas quin és el meu mal!
4 comentaris:
tens raó.
Potser que comencis a ser més proactiva...BUSCA'T tu la feina titi!
Si no duraràs 4 dies...i ni compte corrent gloriós ni CV amb solidesa...
tot va bé, Àngels. Gràcies per preguntar. Ja he actualitza't.
Petons
1 Mes!!!! y te quejas!!! jajajaj
Bienvenida...yo tengo 3 semanas y tengo que dar gracias, pq al cambiarme de curro pensaba que no me darían más de 10 días.
Ànims que ja veuràs com tot va be, dona.
*
Beta!!! era en general..., la imposicio dels horaris i tota la pesca... I com et vaig dir, no tinc 1 mes, sinó 2 setmanes! Però no em queixo, és el que toca!
Publica un comentari a l'entrada