Bala perduda - per Àngels Codina (2001)

L'home bala treballa pel circ hongarès. És enamoradís de mena, i la seva roulotte ha estat, des del primer dia, el testimoni més fidel de tots els seus idil.lis. Entre els més sonats hi ha el que va mantenir amb la dona barbuda, atreta per l'olor a pólvora de l'home bala. Perdut l'interès, per part d'ell, per la novetat -no es presenten gaire oportunitats de besar una dona amb barba a la vida- i el canvi de preferències olfactives per part d'ella -es va decantar per l'olor i les pràctiques masoquistes (amb fuet inclòs) del domador de lleons- van portar aquella relació cap al fracàs.
Dos dies després va sucumbir als encants de la contorsionista, una dona d'edat indefinida però amb un cos de nena, tota àgil i de moviments naïfs. Va ser aquesta delicadesa infantil allò que li va fer perdre el cap, però l'enamorament va durar poc. La relació es va espatllar davant la impossibilitat d'ell -evidentment- de realitzar unes postures complicadíssimes durant l'acte sexual.
L'última que va entrar a la seva vida amorosa va ser l'ajudanta del faquir, una noia rossa i atlètica que somreia a tothora. Malgrat tot, és ben sabut que mai no hi va haver guspires entre ells dos, i l'afer se'n va anar en orris.
L'home bala, doncs, tot i una accidentada però llarga experiència en aquest àmbit, no s'ha enamorat mai de debò.
Avui, com cada diumenge, hi ha funció, a les sis. Ell surt a l'escenari a tres quarts de set, just després dels pallassos. A dos quarts ja s'ha posat el vestit aerodinàmic -sembla ben bé de neoprè, i el cobreix de dalt a baix, deixant al descobert només la cara, les mans i els peus-, el casc i les ulleres d'aviador i ha estirat una llarga estona. Durant el quart d'hora que li resta, revisa el canó i fa una última cigarreta.
A l'hora en punt, l'ajudant ja té l'encenedor a tocar amb la metxa del canó -l'home bala ja hi és, concentrat en el trajecte parabòlic que farà en uns instants-- i mitja mil.lèssima després, la metxa és tota guspires i el públic expectació. La pólvora esclata, i el cos surt impulsat cap al públic. La intenció és que el sobrevoli i que caigui a la xarxa immensa que hi ha preparada just al darrere. De totes maneres, la manca de pressupost ha fet minvar la quantitat de pólvora disponible, i l'home bala vola a menys alçada del que és habitual. "Vigili!!!", crida una veu femenina des del públic. Ell en cerca la procedència, i topa amb els ulls plorosos d'una noia esplèndida, que segueix cridant com una boja. Potser és la delicadesa del seu gest en bramar, o l'agitació -com a càmara lenta- dels seus rínxols de diàmetre minúscul; potser la veu aguda però imponent, o els ulls innocents que sempre havia cercat -però que mai no havia trobat- allò que l'enamorà. "Caurà!!" -diu, repetides vegades-. Sembla que, per fi, és ella.
La trajectòria parabòlica, en assolir el punt més baix, enlloc d'arribar a la xarxa, cau sobre d'ella, que obre els braços com per recollir-lo. I el recull, però per la tercera llei de Newton, una força immensament gran el fa rebotar. El cos enfundat en el trajo de neoprè puja més i més amunt, fins que, amb un "crec", el cap de l'home bala forada la carpa de ratlles blaves i roges que fa de sostre. Des d'aquell instant -eren les 18.47 d'un diumenge al circ hongarès- no se n'ha sabut res més. L'únic record que se'n té és el casc d'aviador i el fèmur trencat de la noia després de l'impacte. Encara, avui, els científics es pregunten com va ser capaç de rebotar d'aquella manera sensa matar-la, i desaparèixer cel amunt per sempre més.