dimecres, de setembre 06, 2006

Em publiquen un article!


Abans de posar-me a treballar he consultat el correu i m'he assabentat que la revista Cooperació Catalana em publicarà un article que els vaig enviar fa uns mesos, sobre la plataforma contrària al soterrament de la riera de Sobirans, a Arenys de Munt. Es titula Salvem la Riera: una Plataforma Cívica a prova de rierades!! El vaig presentar per participar en un concurs de periodisme ambiental i, tot i que no vaig guanyar veig que els deuria agradar -ja us dic jo que és millorable... I la veritat és que m'ha fet molta il·lusió saber que el podrà llegir molta gent.
Des d'aquí vull donar les gràcies a la gent de Salvem la Riera -especialment al Lluís- i també a l'altra part, els soterradors: l'alcalde, Andreu Majó; en Garrell, un dels pastissers del poble. I també a en Gaspar Canals.
Finalment, només vull dir que és una llàstima que després de tots aquests anys de feina i d'esforç -vaga de fam, xerrades, contenciosos administratius, estudis sociològics, treballs tècnics- no us hagin escoltat i la riera se soterrarà. Però com ja va dir un de vosaltres, Salvem la Riera és com un cargolet, que avança poc però deixa un rastre. Segur, doncs, que tot el que heu fet no ha estat en va.
Per més info sobre la plataforma: http://es.geocities.com/salvemla/

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé, molt bé... aquesta Àngels veig que comença a materialitzar aquesta vocació periodística. Felicitats per la publicació!

De fet, el tema de la Riera d'Arenys de Munt amb el temps ha merescut diferents premis literaris... la gent té un sentiment especial per aquest "carrer".

Jeje... la veritat és que trobo que aquest bloc és molt curiós. l'Àngels sempre té una visió "peculiar" a l'hora de descriure les coses.

Jo no seria pas capaç de fer un bloc i mantenir-lo tant actualitzat. Als 14 anys vaig començar a fer un diari i només el vaig mantenir durant 3 mesos!

Petons i abraçades!

Lluís

Pit ha dit...

Gràcies, Gigi!!
Ja saps que sense tu no l'hagués pogut escriure, i que sempre t'he admirat molt com a ambientòleg...
Un petó,
Àngels