...és una mica caca. Bé, et lliures de portar els bombons o l'esmorzar de rigor al curro, això sí, però és poca la gent que es recorda que és el teu cumple.
Una de les meves il·lusions quan era petita era poder-lo celebrar amb els amics del col·le. Com feien tots, poder repartir una bosseta amb caramels quan sortíem per anar al pati. La mare, un any, va comprar uns quants caramels i vaig celebrar el meu aniversari de forma fictícia: una petita farsa, una mini performance. Jo, amb el meu pentinat de xampinyó -qui no ha portat pentinat de xampinyó o de casc de ben petit-, vaig estar contenta de poder repartir-los i saber què se sentia.
Ara ja tinc 26 anys. Ja són molts..., ja fan mal. I no sé si he canviat en gaires coses des de llavors. Diria que en poca cosa a part del pentinat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tot i això tens amics que et van trucar des del Marroc per felicitar-te no?
No et queixaràs....
Publica un comentari a l'entrada