La primera vegada que vaig escoltar la cançó CD d'Astrud vaig pensar que seria perfectament aplicable a la nostra relació.
Ens vam conèixer gràcies a Qué puedo hacer de Los Planetas.
Vam anar creixent junts amb Belle&Sebastian, Múm, Smog, Breeders, Doctor Explosión, Joy Division i Suede.
Ballàvem Vive la Fête i The Cure al Déjà Vu.
Ens estimàvem amb Beck i amb Lamb.
Vam enfilar els alps francesos amb Golfrapp de fons, la Costa Brava amb Julieta Venegas i Mastretta.
Vam anar al FIB al ritme de David Bowie, i allà vam veure B&S, Thalia Zedek, Paul Weller i Radiohead.
Vam cantar Bachelorette al concert de la Björk al Sònar.
M'encantava com cantaves aquella cançó dels Faith No More.
Gràcies a tu, al Summercase he descobert el Rufus Wainwright.
De vegades encara trobo a faltar les partides a la Play, lo bizarro i veure Twin Peaks al sofà de casa teva. Vaig aprendre moltes coses al teu costat, segurament més de les que jo et vaig poder donar i ensenyar. De fet, crec que sóc com sóc en part gràcies a tu.
Cançó: CD, d'Astrud. Com no!
1 comentari:
Tal com parlàvem, ângels, la música forma part de les nostres vides. Per a les persones que ens agrada, però no de forma genèrica, la fruim d'una altra manera, menys superflua i amb més matissos. Vull seguir sent d'aquelles persones que escolten una mateixa cançó de diferent manera, que ens emocionem, que seguim consumint música, que et compris un cd simplement per la portada, que vulguis conèixer incessantment formacions noves...
Visca la música, les melodies i els sons que enmarquen els nostres dies.
Un petonàs...i ànim!
Publica un comentari a l'entrada