Lost in...

bé, aquí, a més del "translation" de rigor, hi podria afegir mil coses, però ara no ve al cas. Potser, com la Scarlett Johansson a la pel·li dirigida per l'ex del Tarantino, jo també estic perduda. Potser per això, quan he anat al menjador i he enganxat la pel·li a mitges -l'estava mirant en DVD el meu germà- m'ha atrapat especialment. Crec que el primer cop que la vaig veure no em va entusiasmar, però he d'admetre que avui m'ha emocionat. És xulo de veure com es troben aquestes dues persones aparentment tan diferents, però que estan totes dues perdudes. S'acaben enamorant.
Era la primera pel·li que havíem d'anar a veure junts, però et vaig despatxar al cotxe abans que engeguéssim cap al cinema. Al tancar la porta, et vas endur el teu somriure, la malícia que m'encisava i els teus llavis de mashmallows -m'encanten els mashmallows, però massa sucre és dolent per la salut- i, amb ells, la teva clenxa, les camises Polo Ralph Lauren i la teva capacitat d'encantar serps.
Encara ara no sé què va passar, per què de cop i volta vas deixar de trucar-me, de preocupar-te per mi. De tractar-me com si fos algú més, i no aquella persona que, segons em deies, t'importava tant. Em vas destrossar.